Què és?

En un principi es considerava que una persona patia una addicció en funció de la major o menor dependència a la substància química que la provocava. Aquesta addició podia ser tant física com psíquica. Actualment com a conductes addictives, s’han inclòs també aquelles conductes que sense tenir una base química, tenen la capacitat de produir dependència.

Gossop (1989) considera que en una addicció hi ha quatre elements essencials:

  • Un fort desig o sentiment compulsiu per realitzar la conducta particular (sobretot quan el fet de realitzar-la no està disponible).
  • Capacitat deteriorada per a controlar la conducta (en el seu començament, manteniment o controlar el nivell en què passa aquesta conducta).
  • Malestar i ansietat emocional quan la conducta no es pot fer o es deixa de fer.
  • I persistir amb la conducta encara que hi ha una clara evidència que és aquesta conducta per si mateixa la que està provocant els problemes.

La persona es veu controlada per la seva addicció i quan no la pot portar a la pràctica es troba malament, per la qual cosa l’addicció es converteix en el centre de la seva vida. La incapacitat per controlar la conducta la fa sentir malament.

Del que avui dia no es dubta és que qualsevol activitat humana té el potencial de convertir-se en una conducta addictiva. Algunes es poden descriure com addiccions negatives donat que son jutjades com a perjudicials per a l’individu i per a la societat (WSanigaratne et al, 1990), però n’hi ha d’altres que son jutjades com a positives (el jugador de futbol i la seva vida d’aïllament social, el treballador excessiu, etc.).

Entre les conductes addictives s’inclouen també el joc patològic, el treballador compulsiu, la compra compulsiva, el menjar compulsiu, les conductes sexuals addictives, etc.

Les recaigudes

Una recaiguda és la tornada a la conducta addictiva d’abans de forma regular, aquí no s’hi inclou una caiguda puntual i esporàdica.

Les causes principals de les recaigudes són les següents:

  • Estats emocionals negatius: situacions en les quals pots experimentar un estat emocional, un estat d’ànim o alguns sentiments negatius.
  • Conflictes interpersonals: situacions que inclouen un conflicte actual o recent associat a alguna relació interpersonal, és a dir compte amb els problemes o entrebancs que us pugueu trobar en la vostra vida, com problemes a la feina, amb la família, amb els amics, etc. perquè us podrien portar a un estat emocional negatiu i tot junt podria ser la causa d’una recaiguda.
  • Pressió social: situacions en les quals la persona respon a la influència d’altres persones (amics, companys de feina, la mateixa família, etc.). Si una persona és capaç de respondre eficaçment davant d’una situació de risc, la probabilitat de recaiguda és més baixa.

Per evitar les recaigudes hi ha diferents estratègies:

  • Tenir el màxim suport social, és a dir tenir els membres de la família i dels amics al costat i el seu suport.
  • Fer un canvi d’estil de vida: intentar desenvolupar una nova identitat social amb persones no consumidores, desenvolupant nous interessos i contactes socials i aprenent nous mètodes d’afrontar les emocions negatives.
  • Identificar els indicis interns i externs associats amb les urgències i les recaigudes per tal de poder aprendre a evitar-les. Cal preveure les situacions perilloses que et pots trobar.

S’utilitza la teràpia cognitiva conductual, l’entrenament d’habilitats (t’ensenyen a reaccionar davant les situacions millorant la teva manera d’actuar i desenvolupar-te), la reestructuració cognitiva (t’ajuden a reestructurar el teu pensament perquè no sigui negatiu) i el canvi en l’estil de vida.

Tot això es pot treballar també amb les tècniques d’avançada.

Tractament que fem al Centre

El tractament que nosaltres oferim per a les addicions es propi del nostre Centre:

En un primera fase

El nostre psiquiatra valora si aquesta persona pot ser tractada des del nostre Centre  de forma ambulatòria o li cal un tractament en règim d’ingrés a un centre de desintoxicació. A través d’una entrevista, el pacient explica el seu grau de dependència, els intents que ha fet abans per deixa-ho, etc.

Es important tenir en compte que es molt diferent l’addició segons el tipus de substància d’abús (alcohol, cocaïna, opiacis, etc) com els diferents patrons d’abús i de dependència, per la qual cosa en una gran majoria ens cal una combinació entre el tractament farmacològic i el psicològic.

En una segona fase

Un cop es decideix que la persona pot seguir la nostra teràpia, iniciem ja el procés de teràpia on intervé un equip multidisciplinar (psiquiatra, psicòleg, educadora psicofísica i social).  En aquest procés, es treballarà conjuntament amb el pacient, però també amb el cercle familiar que tingui.

  • Desintoxicació:  Cal aconseguir que la persona deixi de tenir “dependència física”, i per tant en aquest procés li cal ajuda farmacològica per ajudar-lo en aquells moments d’abstinència. Aquí la psicòloga especialista en addicions també comença ja a treballar amb el pacient.
  • Rehabilitació:  Un cop s’ha aconseguit la desintoxicació física es treballa per la deshabituació.  Aquesta fase es important donat que moltes d’aquestes substàncies tenen més dependència psicològica i social que física per la qual cosa les conductes relacionades amb el consum de la droga cal modificar-la perquè es produeixi el canvi.   El nostre Centre ho enfoca dins d’una visió global on s’ha de treballar des de molts aspectes: Treballem seguint el nostre  Mètode Lluveras, basat en potenciar els recursos interns que cada un de nosaltres disposem en el nostre interior per poder fer front a la situació en que ens trobem en aquests moments.  Així doncs cal que la persona s’adoni que pot deixar de consumir. Es treballa conjuntament amb una adaptació de moltes eines:  S’ha de treballar amb la reestructuració cognitiva, amb la TREC (Teràpia racional emotiva conductual) per ajudar a destruir aquelles creences irracionals que pot tenir la persona, amb la Hipnosi clínica, per potenciar la nostra ment inconscient perquè s’adoni que el canvi es possible i pot fer-lo, amb l’EMDR per totes aquelles situacions traumàtiques que hagi pogut tenir, però també treballem la part energètica per estabilitzar, per tranquil·litzar (amb la EFT,  amb Psico-reiki) i si cal també farà teràpia psicofísica i social enfocada al cos.  Els passos s’aniran valorant segons l’evolució que vagi tenint el pacient.
  • Controls: Un cop la persona ha aconseguida la fase de rehabilitació, s’haurà d’anar treballant per assegurar-se que la persona pot fer front amb aquelles possibles recaigudes.

El que considerem molt important es aconseguir crear una forta aliança terapèutica amb el pacient. Això ajuda al pacient a sentir-se acompanyat de manera que en tot moment hi ha comunicació via correu electrònic o si cal per telèfon entre les sessions de teràpia.