L’alcohol és una de les drogues més importants, provoca moltes malalties i enormes problemes socials. És la droga amb més efectes adversos en la nostra societat i juntament amb el tabac produeixen moltes pèrdues de recursos humans i econòmics.

Explicació

L’exposició continuada provoca una sèrie de canvis en els sistemes de neurotransmissors que són la base de la simptomatologia del síndrome d’abstinència. La dependència se sol desenvolupar en un temps relativament breu. L’exposició aguda a l’etanol produeix inhibició i eufòria, cosa que es creu que provoca les ganes de mantenir la ingesta de l’alcohol. L’exposició crònica produeix dependència.

Es pot parlar de diferents fases:

  • Fase d’excitació: caracteritzada per l’eufòria, la facilitat per expressar els sentiments, pèrdua d’inhibicions etc.
  • Fase hipnòtica: apareixen incoordinació motora i alteració de l’equilibri, confusió mental, parla pastosa, irritabilitat.
  • Fase anestèsica: si es continua bevent es perd la consciència dels reflexes, la atonia muscular es generalitza.
  • Fase bulbar: hi ha una pèrdua de funcionament en el bulb raquidi i pot provocar una parada cardiorespiratòria i la mort.

A més l’alcohol interactua amb altres medicaments provocant o augmentant els efectes depressors

 

Efectes de l’exposició crònica a l’alcohol

Provoca moltes d’alteracions entre les que podem citar:

  • Síndrome de Wernicke-Korxakoff: caracteritzat per un dèficit de tiamina provoca alteracions cognitives, alteracions del sistema visual.

La demència alcohòlica és la pèrdua de la capacitat d’abstracció, de concentració i de planificació de la pròpia vida. Acompanyat de descoordinació motora i conducta antisocial. Degeneració cerebel·losa alcohòlica que provoca alteracions motores.

Hi ha també efectes al fetge, al sistema respiratori, circulatori, ronyons, etc.

  • Síndrome de retirada: es pot parlar de dues fases: el que s’anomena “craving” als dos o tres dies apareixen tremolors, convulsions, al·lucinacions i moltes ganes de tornar a prendre alcohol. Després apareix la fase que s’anomena “delírium trèmens” on a més a més apareix febre, augment de la freqüència cardíaca, insomni, etc.
Tractaments

Hi ha dos grans blocs d’intervencions: uns dirigits a l’abstinència i els altres dirigits a entrenar al bevedor de manera que no begui de manera perillosa, és a dir que ho faci de manera controlada.

Tècniques orientades a l’abstinència

Les principals són:

Tècnica aversiva

La teràpia aversiva amb l’objectiu de reduir o eliminar el desig de l’individu per l’alcohol. S’utilitzen estímuls o imatges per aconseguir aquest objectiu: un shock elèctric com a estímul aversiu, provocar nàusees, rebuig al sabor gràcies a prendre’s un medicament, etc.

Actualment el més utilitzat és la sensibilització encoberta que consisteix a elaborar diferents escenes en les que habitualment beu, i llavors aquestes escenes s’aparellen amb estímuls aversius (olors desagradables, nàusees, etc…). Cal que aquestes escenes aversives les avaluï la persona, de manera que s’utilitzaran les que facin més efecte.

Les sessions normalment es fan 2 vegades per setmana i es van presentant escenes fins que el bevedor associa la situació de veure amb la nàusea.

Cal dir però, que només amb aquest procediment no es pot dir que es manté els guanys a llarg termini.

Entrenament en habilitats socials i d’afrontament

L’entrenament en habilitats socials i d’afrontament va destinat als bevedors socials que en situacions concretes i per pressió social no saben dir que no. Se’ls entrena davant de possibles situacions per ensenyar-los a reaccionar. Hi ha diferents programes entre els quals està el projecte MATCH per habilitats socials i interpersonals i habilitats intrapersonals.

Programes multicomponents

Els programes multicomponents per un costat es dirigeixen a l’entrenament en autocontrol conductuals i per l’altre a una aproximació de reforç comunitari.

Els primers tenen molta eficàcia gràcies a que el client té un paper molt actiu: Primer s’ha d’autoobservar la conducta, planificar els objectius, intentar controlar els estímuls que li provoquen major consum, modificar el patró de conducta i les conseqüències. Per això s’elabora un sistema de reforços en funció del que s’aconsegueix juntament amb l’aprenentatge d’habilitats.

Com a reforçament comunitari es centra en aspectes familiars, socials, laborals i recreatius i estan orientats a l’abstinència. En l’actualitat molts dels aspectes que es treballen volen reemplaçar les conductes desadaptatives de la beguda per altres de noves. Un dels avantatges son incloure elements molt important per al manteniment com la part social i recreativa. Durant el tractament es negocia amb el client un període de temps que ha d’estar ebri, i també hi ha un període de temps de prova. Quan la persona ja està d’acord s’estableixen els passos.

Programes de beure controlat

Un dels programes de beure controlat es el de Sobell i Sobell (1993): Es un programa molt senzill de 4 sessions i el que pretén no es que es deixi de veure definitivament (encara que també es pot fer amb aquesta intenció) sinó que es begui de forma controlada. Passos

Fer una avaluació de la quantitat d’alcohol que es veu i dels moments en que es beu.

Cal apuntar la quantitat, i els moments en que es beu.

Agafar situació a situació i treballar-la imaginant la situació però sense beure. Així s’aconsegueix tenir les situacions controlades.

 

 

.