Què és patir una dependència a una substància?
Segons l’ICE-10 (OMS, 1992) es considera dependència al conjunt de manifestacions fisiològiques, comportamentals i cognitives en les quals el consum d’una droga o d’un tipus d’elles adquireix la màxima prioritat per a la persona, molt més inclús que qualsevol altre tipus de comportament. La manifestació característica es el desig, moltes vegades molt fort i a vegades insuperable d’ingerir la substància.
Segons el DSM-IV (American Psychiatric Association, 1994) existeix dependència a una substància i per tant es provoca un patró desadaptatiu de deteriorament o malestar, si es presenten 3 o més dels símptomes que es relacionen a continuació i durant un període continuat de 12 mesos:
- Tolerància com:
- una necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat.
- la disminució de l’efecte pel consum continuat, prenent la mateixa quantitat de substància.
- Abstinència definida com:
- el síndrome d’abstinència característic de la substància concreta (heroïna, cocaïna, etc.)
- es pren la mateixa substància (o una molt semblant) per alleugerar o evitar els símptomes d’abstinència.
- La substància es pren molts cops en quantitats més grans o durant un període més llarg del que inicialment es pretenia.
- Existeix un desig persistent o es fan esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.
- S’inverteix molt temps en activitats relacionades en l’obtenció de la substància, en consumir-la o en la recuperació dels efectes d’aquesta substància.
- Es redueixen moltes de les activitats socials, laborals o recreatives per culpa del consum d’aquesta substància.
- Es continua prenent la substància encara que es té consciència que està provocant problemes psicològics o físics.
Quan ens referim a addiccions a conductes sense substància (joc, sexe, etc.) el diagnostic serà el mateix substituint la paraula “substància” per la “conducta addictiva específica”.