Trastorn alimentari Compulsiu o Trastorn per afartament

Els afectats pel TAC o Trastorn Alimentari Compulsiu (també anomenat Trastorn per afartament) són aquelles persones que pateixen un trastorn alimentari que fa que es tinguin afartaments de forma recorrent amb comportament de falta de control. Aquests afartaments no han d’anar acompanyats de conductes compensatòries típiques de la bulímia (vòmits induïts, laxants, etc.).

Les característiques d’aquests afartaments són semblants als que apareixen en les persones amb bulímia nerviosa.

També pot ser que aquest afartament estigui com dissimulat, es a dir que no hi hagi molta quantitat de menjar en un període curt de temps, però si es mira el total del dia pot ser que sigui excessiu

Segons el DSM-IV determina que pertanyen a aquesta categoria les persones que facin afartaments de menjar de forma recurrent i que estiguin acompanyats amb la falta de control sobre l’alimentació i malestar. Però no han d’anar acompanyats de conductes compensatòries típiques de la bulímia.

Models explicatius

Model de restricció alimentària o de la dieta de Herman i Mack (1975) que considera que els subjectes restrictius o que fan dietes de forma crònica, quan experimenten en algun estat emocional diferent, es descontrolen a l’hora de menjar i abandonen la seva restricció alimentària arribant a menjar inclús més. El fracàs per perdre el pes que s’ha guanyat produirà una disminució de l’autoestima i portarà a un cicle dieta-sobreingesta que s’anirà perpetuant.

El Model espiral es una reformulació de l’anterior dient que quan es marca una fita molt alta i no s’aconsegueix, el fet d’anar fracassant contínuament s’arriba a una baixada de l’autoestima incrementant la necessitat de segur fint dietes generant nous fracassos. L’espiral negatiu és el que portarà a la perpetuació de la sobreingesta.

Models biopsicosocials Molts autors, entre ells Hsu (1990) diuen que es un problema amb moltes causes on interaccionen molts factors tant biològics, psicològics com socials.

Avaluació

Actualment no hi ha massa informació sobre l’inici i els curs que segueix aquest trastorn a l’hora d’avaluar s’ha de fer des dels context biològic, psicològic, familiar i sociocultural dels problema, per tant la informació només es pot obtenir a través de diferents tècniques d’avaluació. Pot ser que ens trobem amb persones que pateixen aquest trastorn compulsiu (TAC) i siguin obesos, però també potser que ens trobem persones que no ho siguin, per tant a l’hora d’avaluar, analitzarem el grau d’obesitat i distribució de la grassa corporal.

S’ha d’avaluar també el comportament alimentari a través d’una entrevista (EDE eating Disorder Examination) on s’avalua aspectes com la sobreingesta, si s’utilitzen mètodes extrems per controlar el pes entre altres aspectes.

Cal centrar-se en la conducta alimentària i en la quantitat d’aliment que es mengen, la qualitat de la dieta, etc. Segons estudis els obesos (tant si pateixen TAC o no) subestimen la quantitat d’aliments que ingereixen i apunten en les seves anotacions, quantitats inferiors de menjar del que realment mengen.

Avaluarem també les conductes compensatòries. Com ja s’ha dit per ser diagnosticat amb el trastorn del TAC no hi ha d’haver conductes compensatòries. S’avalua també l’activitat física, com s’autoavalua la imatge corporal (sentit del ridícul, excés de preocupació pel pes, si hi ha distorsió en la pròpia imatge del cos, i s’ha de tenir en compte també si hi ha algun altre psicopatologia com depressió, ansietat, etc.

Es dóna amb més freqüència en les dones encara que últimament s’estan aconseguint resultats molt similars en els dos sexes. L’edat a la que comença normalment és força més tard que en la bulímia nerviosa.

Tractaments

Teràpia cognitiva-conductual és eficaç a curt termini per tractar el trastorn. El que si s’estableix es que tractar i eliminar els afartaments primer es una condició necessària per perdre pes.

Teràpia interpersonal (IPT) consta de 3 estadis: els estats emocionals negatius son els que activen els afartaments. En segon lloc s’estableix un contracte per assumir els problemes identificats i que es treballarà sobre aquests i per últim s’avaluaran els progressos realitzats.

Medicació La medicació antidepressiva segons els estudis realitzats son eficaços per reduir els afartaments però no per reduir el pes-

En un tractament s’ha de tenir en compte l’alteració somàtica, la conductual i la psicològica

Tractament que fem al Centre

El tractament que fem nosaltres es base en uns principis diferents.  En primer lloc ens centrem en l’ansietat.  Per què hi ha aquesta sobreingesta? per què la persona ha fet un aprenentatge erroni.  Ha agafat el menjar com a calmant de la seva ansietat.

Així doncs, objectiu primer reduir ansietat.  Un cop s’aconsegueix això, després hi ha un canvi d’hàbits en el menjar i en el comportament.

Tot això ho fem treballant amb el nostre Mètode propi:  Ajuntem a que la ment inconscient s’adoni que te eines per fer aquest canvi.  Ho treballem amb Hipnosi clínica, EMDR i EFT.

Tenim un programa específic i exclusiu que només oferim nosaltres. “Menjar de tot, si!, però, Menjar sense ansietat!

 

Si creus que estàs patint un trastorn per afartament por

Sol·licitar informació