Que és?
Una fòbia específica és la por excessiva provocada per la presència o anticipació d’una situació específica. En el cas de la fòbia a la sang no sempre es produeix la por.
Com a conseqüència de l’exposició a l’estímul fòbic es produeix una resposta d’ansietat.
Segons el DSM-IV hi ha diferents tipus de fòbies específiques:
- Animal: la por causada per un o més tipus d’animals.
- Ambient natural: la por provocada per situacions naturals com les turmentes, vents, altures, etc.
- Sang/injeccions: la por induït per la visió de sang
- Situacional: la por provocat per situacions específiques com transports públics, túnels, ponts, ascensors, etc.
- Altres: la por fa referència a altres tipus d’estímul.
Els fòbics específics poden tenir por d’un possible mal (accident, mossegada d’un animal, etc), però també poden estar preocupats per perdre el control, desmaiar-se, o tenir un atac de pànic, etc.
Apareix cap als 7 anys per les fòbies als animals, 9 per la fòbia a la sang, 12 per la fòbia dental, 20 per la claustrofòbia i 12 per la fòbia a les altures (Marks, 1987/1991; Ost, 1987). Les fòbies de tipus situacional solen aparèixer sobretot a la infantesa i una altra cap als 20 anys.
Models explicatius
Teoria de la preparació segons la qual l’estímul potencialment fòbic s’associi almenys una vegada amb una experiència aversiva. L’explicació no associativa de Menzies i Clarke (1995) es basa que hi ha molts estímuls evolutivament prepotents que generen por en la majoria de les persones el primer cop que les veuen i que no cal cap aprenentatge associatiu. I que aquesta resposta de por es debilita quan hi ha exposicions repetides i no traumàtiques a les situacions temudes.
Segons un altres manera d’adquirir una fòbia pot ser per haver vist als altres en viu o filmat tenir experiències negatives o tenir por davant de situacions.
Una tercera forma es quan es combinen les dues situacions anteriors, per exemple una experiència negativa (un accident de cotxe lleu) pot generar una por lleugera, però si després algú proper mort en un accident de cotxe incrementa la por a conduir).
Avaluació
El millor es fer una avaluació multimètode:
Amb l’entrevista es pot obtenir informació sobre les situacions de les que es té por o que s’eviten. Les conductes problemàtiques (per exemple, palpitacions, etc.). Les condicions que empitjoren o milloren el problema. Interferència del problema a la vida diària. Història i fluctuacions del problema. Recursos i limitacions que hi han, etc.
Es fan també qüestionaris i informes, autoregistres (poc utilitzats encara que permeten obtenir informació en el mateix medi natural on es produeix la fòbia). L’observació d’un familiar o amic faci de la persona que té la fòbia en el moment de la crisi.
Tractaments
Fins ara amb els tractaments conductuals s’aconseguien bons resultats, amb l’exposició amb viu davant de les situacions temudes.
Tractament que fem en el Centre
El tractament que nosaltres oferim se centra en el nostre Mètode, basat en potenciar els recursos interns que cada un de nosaltres disposem en el nostre interior per poder fer front a la situació en que ens trobem en aquests moments. Així doncs, per les fòbies específiques primer es treballar per aconseguir reconèixer i anticipar-se a la por, de manera que la cosa temuda deixar de fer tanta por. La ment inconscient ella mateixa va trobant les eines per solucionar-ho. Amb EMDR es treballa amb les situacions traumàtiques que hagi pogut patir la persona i que això hagi provocat aquesta fòbia, i també juga un paper molt important el aconseguir equilibrar la energia del nostre cos, de manera que la persona pot anar aprenent a afrontar les situacions temudes.
Tens alguna fòbia que vols superar?